Pit, fins quan?

Quan una mare dóna el pit al seu nadó, gairebé tothom queda embadalit mirant-s'ho, és una imatge de postal, la tendresa personificada. Tothom lloa a la mare i si pot li diu que és el millor, que quina sort que ha tingut en poder-li donar pit, que així és com s'ha fet tota la vida i les mil-i-una floretes que pogueu imaginar.
Però quan el nadó arriba cap els 4-6 mesos i no en parlem si té 1 any o més, moltes d'aquelles floretes es tornen crítiques. Ves a saber perque, aquella llet tant meravellosa i que era el millor pel nadó, ara és la causant de mil pestes. Sembla ser que a partir de certs mesos la llet ja no alimenta, provoca dependencia del fill cap a la mare, on s'és vist un ganàpia de 6 mesos i depenent de la mare!, o pitjor encara de la mare cap el fill. Que el fill mami pot provocar anèmia a la mare, raquitisme (a aquestes alçades de la vida, ves per on). I ves que no hi hagi alguna desviació sexual provocada per aquest entossudiment a donar el pit.
Aquestes i d'altres perles s'han sentit a dir mares que donen el pit al seu nadó més enllà de 4 mesos, autèntiques bajanades.
No se pas que ha fet la humanitat des del primer home fins els nostres dies sense les fórmules infantils i sense el túrmix, ens hauriem d'haver extinguit.

Però si ens aturem a pensar una estona ens n'adonem que el més lògic és oferir el pit al nostre fill fins que és capaç de menjar el mateix que els adults per si sols o amb una mínima ajuda per part nostre. El més sensat és pensar que els nens han de mamar fins que poden substituir l'aliment que els hi proporciona la nostra llet per d'altres menjes. I això no passa fins per allà els dos o tres anys, no pas abans, i en alguns casos més tard, ja que no són capaços encara de menjar una quantitat suficient de segons quin aliment per cubrir totalment les seves necessitats i per això encara necessiten la nostra llet. I parlem només de necessitats alimenticies, no pas afectives i d'altres, que també juguen un paper molt important en la lactància.

Es per això que la Oms i d'altres organismes oficials recomanen una lactancia mínima de dos anys, dels quals els 6 primers mesos en exclusiva, i després fins que la mare i el fill vulguin.
Seguiré aprofundint en aquest tema en d'altres entrades